Llibres clàssics i contemporanis en Lectura Fàcil per tractar el 25N
Per reivindicar el 25 de novembre,
Dia Internacional de la Eliminació de la Violència
contra la Dona, us proposem 10 llibres de Lectura Fàcil
per reflexionar sobre les diferents formes de violència masclista.
Des de la física fins a la simbòlica o la institucional,
la violència contra les dones adopta múltiples cares
i afecta no només les víctimes directes,
sinó també el seu entorn i tota la comunitat.
En un poble andalús, se celebrarà un casament.
Però els secrets i els conflictes de la família ho enfosqueixen tot.
La família Félix va matar el marit
i el fill de la mare del nuvi.
Però el fill dels Félix continua enamorat de la núvia.
Una obra simbòlica i violenta
en una Espanya rural
en què les normes socials dicten la societat.
Violència simbòlica.
La dona es considera una possessió del marit i de la família.
Violència social.
La societat imposa les seves expectatives a la núvia
com amb qui s'ha de casar o com s'ha de comportar.
En aquesta mítica obra de Lorca,
se'ns presenta a Bernarda Alba.
Ella imposa 8 anys de dol a les seves 5 filles
i talla tota relació amb el món exterior.
Però la parella de la filla gran, Pepe el Romano,
desencadenarà el conflicte.
Una obra sobre l'opressió, el desig de llibertat
i els rols tradicionals imposats a les dones.
Violència psicològica.
Bernarda controla les seves filles
i els imposa unes normes molt estrictes.
Violència de control.
Les aparences, l'honor i la virginitat són importants
per ser acceptades socialment.
Ens trobem a París l'any 1847,
a la subhasta d'un llibre.
Dins de l'obra hi troben una nota d'Armand Duval
i es descobreix la seva història d'amor amb Marguerite.
Una història d'amor impossible,
però que et canvia la vida.
Una obra sobre els prejudicis
i les expectatives de la societat.
Violència econòmica.
Marguerite depèn econòmicament dels homes que la mantenen.
Això limita la seva llibertat i les seves decisions.
Violència sexual.
Es jutja la sexualitat feminina
i es mostra la desigualtat en les relacions entre homes i dones.
Una multitud es reuneix davant de la presó.
Allà apareix una jove amb un vestit elegant
i una gran A escarlata cosida.
Es diu Hester Pryne, porta la seva filla als braços
i està acusada d'adulteri.
Una lluita entre una societat estricta
i una dona humiliada i jutjada.
Violència institucional.
Les autoritats religioses i socials castiguen la protagonista
i la humilien públicament.
Violència psicològica.
Hester pateix el rebuig, les humiliacions
i l'aïllament social per part de la societat.
Emma coneix Charles Bovary
i pensa que viurà una gran història d'amor.
Després de casar-se s'adona que no serà així
i busca en altres homes l'amor passional que desitja.
Aquesta història mostra les desigualtats entre homes i dones,
les expectatives i el que acaba passant en la realitat.
Violència econòmica.
Emma depèn econòmicament del seu marit.
Això limita la capacitat de decisió que té sobre la seva vida.
Violència simbòlica.
Els desitjos personals de les dones queden en segon pla.
El que importa és que siguin bones dones i mares.
Basada en fets reals, aquesta és una història colpidora
i honesta sobre el dol i la memòria.
A través d’unes cartes imaginades que una mare rep del seu fill,
l’autora reconstrueix la seva pròpia vida i la ferida
que va deixar el suïcidi del seu fill.
Una narració íntima i necessària
en un món on el suïcidi continua sent un tema tabú.
Violència masclista psicològica i emocional
El suïcidi del fill s’explica en el context d’una història familiar
marcada per la violència masclista. Les conseqüències emocionals
i psicològiques perduren més enllà de l’acte violent original.
Aquesta és la història de l'Andreu, un nen maltractat
juntament amb la seva mare pel seu pare.
Finalment, l’Andreu i la seva mare,
aconsegueixen deixar enrere aquella vida,
però... Com l'afectarà al llarg del temps aquesta violència viscuda?
Violència masclista psicològica i emocional en l'àmbit domèstic
Mare i fill viuen amb por de les amenaces i agressions
en un espai que hauria de ser segur.
El fill pateix la violència del pare
i queda afectat pel maltractament que rep la mare.
Durango, 1995. Poc després de morir la seva mare,
la Raquel descobreix que és adoptada.
Però no aconsegueix trobar informació sobre la seva família biològica.
Només sap que va néixer a Barcelona.
Al llarg de la seva investigació, coneixerà casos de “bebès robats”
que es van produir durant el franquisme i les següents dècades,
així com experiències de dones a les quals van prendre els seus nadons.
Violència institucional.
Les institucions franquistes i postfranquistes
van actuar de manera sistemàtica contra les dones,
privant-les dels seus drets reproductius.
Violència obstètrica / vulneració de drets reproductius.
L’apropiació de nadons és una de les formes més extremes de violència contra la maternitat.
Aquest llibre presenta 11 biografies de dones catalanes excepcionals.
Totes elles han fet aportacions cabdals al progrés
i a la construcció del país, però la història no les ha reconegut.
Destaquen per la seva valentia, perseverança, capacitat intel·lectual,
excel·lència i lluita per la llibertat.
Són dones invisibles de la nostra història, que mereixen sortir de l'oblit.
Violència simbòlica.
L’esborrament, la manca de reconeixement i la invisibilització
de les aportacions de les dones són formes de violència
que perpetuen la desigualtat i la manca de referents femenins.
Resineras és una història de superació
que narra la vida de Noelia, Mateo i Amparo
després de fugir del seu agressor.
Noelia explica en primera persona com van fugir
i com van transcórrer les seves vides
fins a aconseguir refer-les.
Violència masclista, psicològica i emocional, en l'àmbit domèstic.
Les víctimes pateixen maltractament per part de l'agressor
i els queden seqüeles emocionals.
No només els afecta a ells,
els fills i familiars també pateixen les conseqüències.
¡Loca! Juana, reina de Castilla
No, no estic boja: estic farta que sempre em diguin
el que he de fer. Volen que sigui una filla obedient
i una dona fidel, com si la meva voluntat no contés per a res.
Quan dic el que penso i quan faig el que considero, em diuen boja.
Violència simbòlica.
Se li treu credibilitat i autoritat mitjançant la desqualificació i el relat que la presenta com a una "boja".
Violència psicològica i social.
La pressió i el control sobre la seva conducta i llibertat són formes de violència masclista
a través de la manipulació.
Publicat el 20 de novembre de 2026











